inici
qui sóc
serveis
per saber-ne més
contacte
QUIN TIPUS DE PARE/MARE ETS?

No tots els pares fem servir les mateixes tècniques per educar els nostres fills. Influïts pel nostre caràcter, el caràcter dels nostres fills, la nostra experiència com a fills i la nostra experiència com a pares, pel que hem vist al nostre voltant o pel que ens han comentat, adoptarem una manera d'actuar respecte a l'educació dels nostres fills, a la manera de comunicar amb ells i la manera de resoldre els conflictes que sorgeixen habitualment en la família.

Segons sigui la nostra manera de relacionar-nos, de prendre les decisions respecte als nostres fills o, en definitiva, segons sigui la forma d'exercir la nostra autoritat, podrem incloure'ns en algun dels següents estils educatius:

Estil autoritari

Són els pares que exerceixen la seva autoritat a través del poder. Imposen límits gens flexibles, no hi ha llibertat per part dels fills per expressar la seva opinió ja que se senten temorosos. No reforcen les conductes positives o els èxits, però sí que castiguen les conductes negatives o els fracassos. Utilitzen massa el retret, la coacció o el xantatge emocional. La comunicació és escassa i solen ser pares poc afectuosos.

Aquest estil educatiu genera fills amb baixa autoestima ja que aquests no són considerats com a part important i decisòria del nucli familiar i assumeixen aquest rol. Seran nens obedients i amb el temps seran persones dependents i amb competències socials de baixa qualitat perquè estan acostumats a que els marquin les pautes d'actuació i a no tenir ocasió per al debat, les propostes, les decisions o per rebatre allò amb el que no estan d'acord. Generaran inseguretat, ressentiment i/o rebel·lió.

Estil democràtic

Són pares que basen la convivència en el diàleg, sempre d'acord amb l'edat dels fills. Marquen límits i imposen control, però amb flexibilitat i en un marc de llibertat on es fomenta la sensibilitat, l'amor, la cooperació i la responsabilitat i es busca l'obediència voluntària. Hi ha un respecte entre tots els membres de la família i pares i fills participen conjuntament en la resolució de problemes.

Aquest estil educatiu genera fills amb una correcta autoestima i un bon autocontrol de les seves accions, amb capacitat d'assumir responsabilitats, persones independents (amb criteri propi per prendre decisions i acceptar responsabilitats), valorades socialment ja que tenen unes conductes que així ho justifica i amb capacitat de ser afectuosos amb les persones que els envolten.

Estil permissiu

Són pares incapaços de posar límits, bé perquè creuen que així tot anirà millor i serà beneficiós per al seu fill o bé per la por a enfrontar-se a les possibles rebequeries del fill. És un estil educatiu totalment contrari a l'autoritari. No existeixen o escassegen les normes i els límits, els pares exerceixen poc o cap control sobre els fills i tracten als seus fills com a iguals, oferint excessives explicacions i fent-los partícips de decisions o convsersaciones que escapen al seu enteniment i a la seva responsabilitat.

L'estil permissiu genera nens poc persistents i amb dificultats per assumir responsabilitats. Els nens que aconsegueixen tot el que volen, acaben pensant, contràriament al que els pares pretenen, que no són importants per als seus pares. Es converteixen en petits tirans, i quan creixin seran grans tirans. Això els provocarà problemes en les relacions socials, ja que tindran dificultats en autocontrolar i se sentiran superats per les tasques i les obligacions que els envolten (per la falta de pràctica).

Patrícia Sanuy 08/2013
info@espaipersonal.com | 639 44 79 19
Tots els drets reservats a espai personal

 

 

 

ESpai Personal