inici
qui sóc
serveis
per saber-ne més
contacte

PERÒ EXACTAMENT... QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?

Quantes vegades, davant d'algun problema d'escriptura o de lectura dels nostres fills ens hem preguntat si tenia dislèxia. De la dislèxia se n`ha parlat molt, però continúa sent una eterna desconeguda. Hi ha molta informació al voltant de la dislèxia, no sempre ben utilitzada i massa sovint, amb una “sabiduria popular”, podem etiquetar amb molta facilitat als nens que tenen dificultats en la lecto-escriptura com a nens dislèxics. O, pitjor encara, no estar alerta dels primers (o no tan primers) signes d'alarma i deixar que les dificultats vagin en augment.

Començarem explicant què és la dislèxia per tal de fer-nos una idea global. La dislèxia és una dificultat específica de l'aprenentatge que provoca que un nen amb una intel·ligència, motivació i escolarització normals no pugui arribar a llegir d'una manera fluïda.

La causa exacta de la dislèxia encara es desconeix, però se sap que:

Té un origen neurobiològic: Es tracta d'una alteració en el funcionament d'unes determinades àrees del cervell

Té una base genètica: És a dir, que cap factor extern és causa de l'aparició de la dislèxia, com per exemple la falta d'esforç, el mètode d'aprenentatge de la lectura, les pautes educatives equivocades, etc., sinó que la causa es troba en la informació genètica (ADN) de cada individu.

Té una forta càrrega hereditària: És molt probable que diferents membres d'una mateixa família la pateixi, encara que mai hagin estat diagnosticats.

Si expliquem el procés “normal” de la lectura veurem clarament en quin punt comencen a tenir problemes i dificultats els nens dislèxics.

Tota persona amb una lectura fluïda utilitza, o pot utilitzar en funció de les necessitats, dues vies o rutes de lectura, que són la fonològica i la lèxica.

Ruta fonològica: Aquesta ruta treballa les paraules com una mera decodificació per convertir els símbols visuals (lletres) en sons. O dit d'una altra manera, en fer la correspondència grafema (lletra) – fonema (so).
Així és com comencem tots a llegir quan som nens. Ens aprenem el nom de les lletres, assignem un so a cada lletra i, quan ja ho tenim après, ja som capaços de començar a llegir paraules perquè som capaços d'ajuntar els sons per construir paraules.
Però quan ja hem adquirit un nivell de lectura avançat i som lectors “experts” només utilitzarem aquesta ruta fonològica quan estiguem davant d'una paraula desconeguda, perquè ens veurem obligats a llegir-la letra per lletra i so per so. Aleshores, com llegim habitualment?

Ruta lèxica: Efectivament, habitualment llegim per la ruta lèxica. La ruta lèxica és una ruta més ràpida que l'anterior i per tant és la que ens dóna velocitat lectora. La ruta lèxica l'adquirim a partir de la ruta fonològica. A força d'anar llegint (fonològicament) les mateixes paraules una vegada i una altra, formem en el nostre cervell una representació d'aquesta paraula, que ens ajuda a que la propera vegada que la tinguem davant no l'haguem de llegir so per so, sinó que només veure-la l'identificarem globalment i per tant la decodificarem o llegirem només amb un cop de vista. Sens dubte, molt més ràpid.

Què passa amb un nen dislèxic? Doncs que té poques representacions de paraules en el seu cervell i per tant es veu obligat a llegir fonològicament la major part del temps. Això provoca una lectura lenta, que pot ser poc precisa i amb moltes equivocacions i que amb el temps i amb l'augment de la dificultat dels textos, afectarà a la comprensió lectora.

Per arribar a tenir moltes representacions de paraules a la memòria, i per tant ser un lector d'èxit, és requisit imprescindible passar primer per la ruta fonològica i superar-la amb bona nota. Això vol dir que aquesta ruta ha d'estar totalment assolida i consolidada per tal que el nen pugui fer el següent pas, és a dir, la formació de representacions mentals de les paraules (desenvolupament de la ruta lèxica).

Però si recordem, al principi d'aquest text hem parlat que a la dislèxia existeix una alteració del funcionament de certes parts del cervell. Doncs bé, són aquestes alteracions neurobiològiques les que provoquen que el nen dislèxic tingui problemes en l'ús de les regles grafema-fonema, en definitiva, problemes en la ruta fonològica. Aquestes dificultats faran que el nen llegeixi una mateixa paraula cada vegada de manera diferent (poca precisió, equivocacions), no serà capaç de formar la representació d'aquella paraula i per tant no desenvoluparà la ruta lèxica que és la que ens proporciona fluïdesa i velocitat.

Això no vol dir que tots els nens que presentin problemes en aquest procès inicial de la lectura hagin de ser dislèxics. Però sí que podem afirmar que tots els dislèxics tindran dificultats en aquesta etapa (i en les següents si no se'ls ajuda).

Per tant, la primera via d'intervenció amb un nen dislèxic serà reforçar la ruta fonològica treballant la conciència fonològica i la correspondència grafema-fonema. Amb aquesta finalitat existeix una gran diversitat de material i de programes d'intervenció.

I, una vegada més, és vital recordar la importància de començar aviat amb la intervenció. Aconseguirem un millor pronòstic i evitarem temes de baixa autoestima, de fracàs escolar o de conductes no desitjades.


Patrícia Sanuy 11/2013

info@espaipersonal.com | 639 44 79 19
Tots els drets reservats a espai personal

 

 

 

ESpai Personal