inici
qui sóc
serveis
per saber-ne més
contacte
COM MILLORAR LA CONDUCTA DEL MEU FILL

Hi ha nens que per norma són molt moguts, no responen a les advertències dels pares, tenen rebequeries, no obeeixen, es porten malament... Desgasten l'ànim i les forces dels pares perquè aquests ja no saben què fer per canviar aquest comportament i per més que han provat diferents sistemes, no han aconseguit obtenir el resultat que tant anhelen.

Hi ha una actuació que podem fer els adults que és bàsica, però que segurament és la primera en què tots ens equivoquem. Imaginem les dues següents situacions: La primera és un nen que ha de berenar, però com que no li agrada el que li han preparat es nega a menjar, tira el berenar a terra, agafa una enrabiada, no obeeix les pautes de la seva mare i aquesta cada vegada està més nerviosa. Ara imaginem la segona situació: El mateix nen és a casa, fa estona que està jugant a la seva habitació d'una manera tranquil·la i tractant correctament les joguines.

I ara la gran pregunta: En quina situació se li prestarà més atenció al fill? Efectivament a la primera, quan no s'està portant correctament. Amb el nostre enuig, els nostres crits, la nostra insistència en que faci el que se suposa que ha de fer li estem oferint tota la nostra atenció. Encara que és negativa, però és atenció.

I què passa amb el nen que està tranquil jugant a la seva habitació? Doncs que no li atenem, no li diem res (en aquest cas seria una cosa bona) i com que està tranquil i no ens ocupa temps, aprofitem per fer altres coses.

Està clar que aquest sistema no funciona. Per millorar i reduir les conductes problemàtiques dins l'àmbit familiar és important canviar les estratègies que utilitzem per altres que fomentin un altre tipus d'habilitats com el joc, l'escolta, la comunicació, els elogis o les recompenses.

És aconsellable tenir un temps especial de joc diari i prestar atenció positiva al nostre fill. Fer companyia al nen mentre juga, sense intervenir en el joc, però felicitant quan faci les coses bé. Si hi ha mal comportament durant el joc no se li farà cas, s'interrompen els elogis i si continua, s'abandonarà el lloc de joc. Aquesta actuació millora la cooperació, i la mare o el pare guanyaran seguretat i autoritat amb el nen. El nen podrà gaudir dels seus pares sense que estiguin enfadats i els pares aprendran a gaudir al costat del seu fill.

També és productiu utilitzar l'atenció que oferim al nen per millorar l'obediència. És a dir, si demanem petits favors al nen podrem felicitar-lo i elogiar-lo. D'aquesta manera, els pares aprenen a felicitar el seu fill i el nen obtindrà atenció positiva quan obeeixi. És important que l'elogi es produeixi inmediatemante, que es reconegui qualsevol iniciativa que tingui el nen i que es reforcin i valorin els bons moments.

És molt important que els pares aprenguin a donar ordres eficaçment. Per a això, les ordres han de ser clares i senzilles, ens hem d'assegurar que ens ha sentit (podem demanar-li que ens ho repeteixi), no hem de retreure ni cridar i l'hem felicitar quan aconsegueixi la tasca.

Un altre punt bàsic és establir unes normes i pautes a seguir en l'àmbit familiar. Per a això és aconsellable utilitzar sistemes com el dels premis amb punts o fitxes, el premi i el càstig o el temps fora. És bo pensar en un pla d'actuació, en quines tasques volem que el nen adquireixi o modifiqui i acollir-nos al sistema que millor s'adapti per aconseguir aquest objectiu. Hem de tenir en compte que cada un d'aquests sistemes tenen una vida limitada, i que mantenir-los durant molt de temps fa que perdin eficàcia.

Un cop haguem establert una rutina en la vida familiar, amb uns límits clars i adaptats a l'edat del nen i els pares hàgim aconseguit ser consistents i coherents amb les conseqüències establertes, aconseguirem que el nen sigui capaç de predir què passarà després de certa conducta (ja que sempre hi haurà la mateixa resposta), la qual cosa augmentarà el seu nivell de responsabilitat i, de manera directa, també augmentarà el seu nivell d'obediència. Serà llavors quan davant un comportament disruptiu del nen podrem actuar ignorant i redirigint (o sigui, distraient) l'infant cap a una altra conducta més adequada.

Però ja sabem que la teoria és molt fàcil i bonica! No tots els nens presenten la mateixa varietat de conductes no desitjades ni tampoc la seva intensitat és igual i això fa que els remeis no funcionin igual en tots els casos. Però, tot i això, segur que ajudes com aquesta sempre van bé.

Patrícia Sanuy 07/2013
info@espaipersonal.com | 639 44 79 19
Tots els drets reservats a espai personal

 

 

 

ESpai Personal